Skip to content

Un pequeño (pero importante) paso en la defensa de los derechos de nuestros menores

07/10/2013

Hasta hace poco cuando una persona afectada pedía copia de su informe ante una situación de retirada, por ejemplo, del menor, simplemente se negaba. Como mucho te dejaban consultarlo una sola vez, ante la atenta mirada de un funcionario y sin posibilidad de hacer copias.

Esto ha cambiado, y aquí está la orden promovida desde la nueva dirección de DGAIA, en Cataluña. Se trata de  la instrucción 1/2013 de 18 de abril por la que se regula el trámite de audiencia y vista de los expedientes de desamparo y tutela de niños y adolescentes tramitados por la DGAIA, y el acceso a los expedientes informativos y de riesgo contenidos en el archivo desde datos “Sini @”.

Ojalá cunda el ejemplo en otras comunidades autónomas…

Para acceder a esta orden haced clik aquí:  http://www.icab.cat/files/242-393074-DOCUMENTO/Instruccio1-2013_tramit_audiencia_vista_expdients.pdf

Anuncios
2 comentarios leave one →
  1. Salvador Nos Barberà permalink
    02/11/2013 4:21 pm

    Com que no veig cap comentari (sembla el primer i únic) m´estenc. Perdoneu l´abús.

    És així! Puc donar fe que a meitats de setembre passat la DGAIA, a través de la EFI corresponent, em va donar trasllat de l´expedient del meu fill (“desamparat” el 19 d´abril de 2013 i “cessat” del desemparament -i desinternat del CRAE- el 9 de setembre de 2013), que jo mateix havia reclamat per escrit anteriorment.

    En el meu cas són “només” prop de 700 pàgines, que certament has de pagar, això si (uns trenta euros) i que ens han permès conèixer el detall de tot el que ha passat, tot el que s´ha dit, tot el que s´ha fet i el que s´ha deixat de fer (igualment important). En el seu moment, uns mesos abans, quan la DGAIA va haver d´enviar l´expedient del menor al jutge que veia el cas (oposició al desemparament resolt per la DGAIA) el que li van enviar no passava de trenta pàgines (la resolució i l´informe previ, rés més). El jutge no hagués vist les més de 650 pàgines que ell no té però que ara haguessim pogut aportar (certament li haguessin dit que quan ell ho va demanar l´expedient encara no s´havia completat, clar).

    Veure i tenir l´expedient ha permès estudiar-lo, revisar-lo per part de juristes i de tècnics experts i decidir l´estratègia a seguir en aquest cas. Contè autèntiques “aberracions” del punt de vista jurídic però també tècnic i ètic (i certament això és una opinió però no pas únicament la meva), per exemple interpreten -a la seva manera- fins i tot comunicacions telefòniques o converses que diuen manteniem “en clau” (com els agents secrets) el meu fill i jo. La manca de rigor del que volen ser “proves” i que no passen de ser indicis de rés concret, teories conspiratòries sense cap base, la manca de fonament jurídic real, la virtualitat de fets que ni existeixen ni han existit mai, la presència d´una “teràpia” que ara resulta que ningú ha dirigit realment… tot plegat faria posar vermell a més d´un responsable si aquest contingut es revela… per exemple a la premsa.

    Demaneu-lo! Demaneu sempre l´expedient! No només l´accés sinó la còpia de l´expedient sencer i íntegre i quan us l´entreguin demaneu que “algú” (el cap de servei) signi un document conforme se us entrega l´expedient INTEGRAMENT (pags numerades i sencer i complet). I no us deixeu dir que “només es dona una vegada”; el dret a conèixer l´estat de l´expedient és prospectiu i vàlid en tot moment tant si resta obert com si s´ha tancat.

    Per una vegada, NO estic d´acord amb “APRODEME” quan diu que és un “petit pas” (però important, també diu). És un GRAN PAS! La “impunitat” té molt a veure amb la manca de transparència de la informació. Els menors estan més protegits si tothom sap que passa al seu voltant. Com es fan les entrevistes, que es diu i que se suposa, que és un fet i que una conjetura, si se´ls ha informat o negat els seus drets quan els han reclamat, que ha dit i fet cadascú…

    Quan om vagi prenent consciència que el que es fa i es diu i s´escriu, no queda “mort” en un arxiu “secret” que ningú veurà tret dels qui ho redacten, sinó que pot circular lliurement dins de l´administració en altres departaments i altres administracions, jutjats (també en altres procediments que no necessàriament siguin d´oposició a la resolució de la DGAIA) i per què no… premsa, mitjans, associacions de defensa dels drets humans, universitats, ONG… i societat civil en definitiva, s´han acabat gran part, sino totes, les arbitrarietats i les mentides (sí mentides, falsetats que ara seran evidents -si es poden demostrar- en document públic d´un acte administratiu tan greu com que afecta a un menor), que moltes vegades han contingut “informes” interns simples fabulacions i invents que a base de “repetir-se” acaben semblant veritats i es recopien d´uns llocs a uns altres.

    Qui hagi près aquesta decisió “a la casa” (DGAIA) és una persona valenta amb la que potser val la pena treballar conjuntament per a respectar i fer respectar els drets dels infants (i dels adults també).

    • 04/11/2013 10:20 am

      Totalment d’acord amb el comentari de Salvador. Si les actuacions de l’Administració han de ser sempre transparents, quan parlem de decisions que afecten menors encara més.

      Només els que tenen coses a amagar, per incompetència professional, per supèrbia o per qualsevol altra raó, poden estar en contra de la transparència.

      Les famílies afectades no enteníem per què no se’ns donava còpia de l’expedient, i això s’ha corregit. Animem a continuar en aquesta línia, queda molt per fer i aquest és ja un pas molt important.

      Paco Cárdenas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: